8 de març, la lluita continua

Vols venir a la meva barca?

-Hi ha violetes, a desdir!

anirem lluny sense recança d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança

-i serem dues, serem tres.

Veniu, veniu, a la nostra barca,

les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços

-i serem quatre, serem cinc!-

i els nostres ulls, estels esparsos,

oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,

i amb núvols de cor trasbalsat.

Sí, serem vint, serem quaranta,

amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a plena mar.

Arreu s’escamparà la vida

com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada

serem cinc-centes, serem mil.

Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem nostra la nit. 




Maria-Mercé Marçal, Cançó de fer camí

Escoltem la veu de l'experiència

Cinquanta-nou primaveres. Tota una vida plena de moments. Tota una història carregada d’emocions. Muller als disset anys i mare als dinou: una gran lluitadora. Amb un camp per conrear i unes ganes de viure immesurables ha pogut afrontar tots els obstacles que ens ofereix la vida dia a dia, sempre amb una vitalitat que la fa despertar cada matí amb ganes de menjar-se el món, de no perdre els somnis, d’iniciar nous reptes. Perquè “per molt que els teus fills no et necessitin, per molt que pesin les cames i per molt que es notin els anys, no hi ha res com aixecar-te cada dia i descobrir que estàs viu, que et pots moure i que encara tens forces per a poder somriure”.