Cinquanta-nou primaveres. Tota una vida plena de moments. Tota una història carregada d’emocions. Muller als disset anys i mare als dinou: una gran lluitadora. Amb un camp per conrear i unes ganes de viure immesurables ha pogut afrontar tots els obstacles que ens ofereix la vida dia a dia, sempre amb una vitalitat que la fa despertar cada matí amb ganes de menjar-se el món, de no perdre els somnis, d’iniciar nous reptes. Perquè “per molt que els teus fills no et necessitin, per molt que pesin les cames i per molt que es notin els anys, no hi ha res com aixecar-te cada dia i descobrir que estàs viu, que et pots moure i que encara tens forces per a poder somriure”.
Què maco, Sandra! Quina fotografia més preciosa. M'agradat molt i més el comentari. Ens veiem companya Ü
ResponEliminaMassa preciós. Una gran filosofia de vida, l'admiro moltissim.
ResponEliminaI una fotografia preciosa Sandra